Anèmia

És una malaltia de la sang on hi ha una disminució de la concentració d'hemoglobina. Hi ha un descens de l'hematòcrit i de la concentració d'hematies.

En una anèmia hi ha una menor capacitat de la sang per transportar oxigen (degut a la falta d'hemoglobina) als teixits. Com que totes les cèl·lules humanes depenen de l'oxigen per viure, els diferents graus d'anèmia poden tenir una ampla varietat de conseqüències mèdiques.

Causes que provoquen l'anèmia:

• Una pèrdua excessiva de sang (tant en el cas de les hemorràgies com en el de les pèrdues cròniques).
• Una destrucció excessiva de les cèl·lules sanguínies.
• Una producció deficient de globus vermells.

En les dones que tenen la menstruació, una dieta pobra en ferro és una causa comuna de producció deficient de globus vermells.

Tipus d'anèmies:

Ferropènica: és la més freqüent. 
Aquesta anèmia comença amb la desaparició de les reserves de ferro i per tant una disminució de concentració de ferro en sang. això causa una disminució també de la proteïna que transporta el ferro. Finalment el dóna un descens de l'hemoglobina i la sang perd el seu color (ja que és l'hemoglobina qui li dona el to vermellós).

La talassèmia: És un grup de malalties hereditàries en les que es produeix un defecte en la síntesis de l'hemoglobina.
L'hemoglobina de l'adult, i per tant en aquest cas el progenitor està composada per la unió de quatre cadenes, dues alfa i dues beta. Les cadenes alfa produeixen l'hemoglobina i estan localitzades en el coromosoma 16. Les cadenes beta són codificades pel gen alfa i el troben en el cromosoma 11.
En el gen alfa portador de la talassèmia es produeix un déficit d'oxigen en sang, i en el gen beta portador de la talassèmia provoca la mort dels eritròcits i així provocant anèmia.

Anèmia associada amb malaltia crònica o ATC: És una forma d'anèmia que trobem en algunes malalties cròniques. Per exemple, de la infecció crònica, l'activació immune crònica o el càncer.
Alguns estudis diuen que la síndrome és probablement el resultat de la producció del cos de la hepcidina, un regulador mestre del metabolisme humà del ferro.

L'anèmia megaloblàstica: És una anèmia que resulta de la inhibició de la síntesi de l'ADN en la producció de glòbuls vermells. Aixó és degut a la deficiència de vitamina B i/o àcid fólic o per antimetabòlits com l'alcohol.

El canvi climàtic i l'escalfament Global: Causes i conseqüències

  El canvi climàtic, és la modificació del clima respecte a l'historial climàtic global, o d'un lloc concret. Quan diem que el clima canvia, ens referim al fet que canvien una sèrie de característiques ambientals com: la temperatura, la pressió atmosfèrica, les precipitacions, la nuvolositat, etc.
Ens centrarem en el canvi de la temperatura. Actualment aquesta està en augment, i aquest augment juntament amb els seus efectes relacionats, es coneix com escalfament global.

Per què passa l'escalfament global llavors?

A la terra, hi ha una capa de gasos (atmosfera) que permeten que hi hagi un equilibri entre la recepció de la radiació solar i l'emissió de radiació infraroja que retorna a l'espai la mateixa energia que rep del Sol. A això se li diu efecte hivernacle i permet que es mantingui una temperatura apta per a la vida.
Si la radiació entrant fos major que la radiació sortint es produiria un escalfament i el contrari produiria un refredament.

L'escalfament global, passa per l'acumulació de CO2, un gas hivernacle, a l'atmosfera. Aquest, en la seva gran abundància, fa que l'efecte hivernacle no funcioni amb normalitat, per tant ho altera. De manera que, l'abundància d'aquest gas permet que entre més radiació solar de la qual surt, escalfant el planeta. Això també passa quan augmenten altres gasos presents a l'atmosfera, però aquest és el que més està afectant, per les seves altes quantitats.

Els gasos que formen l'atmosfera, han d'estar en unes quantitats determinades perquè l'efecte hivernacle funcioni amb normalitat i la temperatura terrestre sigui la idònia per a la vida. Quan aquesta composició de gasos s'altera, la radiació que entra i surt de la terra també s'altera; fent així que la temperatura del planeta canviï.

La quantitat de CO2 augmenta bàsicament per les següents causes:

- Desforestació: En presència de llum solar les plantes absorbeixen diòxid de carboni CO2 de l'atmosfera, i mitjançant el seu procés de respiració emet oxigen, amb la qual cosa disminueix la concentració de gasos, contribuint a regular la temperatura del planeta.
- La crema de combustibles fòssils: són tots aquells que s'originen per la descomposició de matèria orgànica a través de milers d'anys, i que en fer combustió alliberen grans quantitats d'energia (CO2). Entre aquests destaquen:
• El petroli i tots els seus derivats (gasolina, gasoil, dièsel, querosè)
• Carbó.
• Gas Natural (majorment metà).
• Gas liquat de petroli (propà, butà).

Conseqüències de l'escalfament global

L'escalfament global, és un fenomen complex i per això els seus impactes són difícils de predir amb exactitud. No obstant això, molts científics concorden que l'augment de la temperatura terrestre portaria en general les següents repercussions:

- El desglaç de glaceres

- Sequeres

- Augment dels nivells del mar, provocant inundacions.

Tot l'esmentat portaria amb si l'extinció de diverses espècies d'animals i vegetals.

Superaliments

Qui no ha sentit la paraula superaliment últimament? En veiem publicacions a les revistes, a les xarxes socials, als diaris, als programes de la televisió, estan a tot arreu però són un mite o una realitat?

És un corrent en el camp de la nutrició que anomena superaliments els aliments que tenen un valor nutricional molt alt malgrat que se’n mengi una quantitat petita.
Principalment són fruites i vegetals amb un valor nutricional molt alt que contenen molts antioxidants, proteïnes, àcids grassos essencials, minerals, fibra i altres nutrients essencials beneficiosos per a la salut. 

El valor nutricional és la relació entre les calories i els micronutrients que aporta un aliment. La majoria dels superaliments contenen molts micronutrients valuosos i ens aporten poques calories.

Superaliments verds:
Els superaliments de color verd tenen una de les concentracions més altes de nutrients fàcilment digeribles, compostos per cremar greixos, vitamines i minerals. Contenen una gran varietat de substàncies beneficioses com ara proteïnes, fitoquímics proactius i bacteris saludables que ens permeten reconstruir teixits musculars, millorar el funcionament del sistema digestiu i protegir-nos de malalties i infeccions.
També  fan que la producció d’hemoglobina a la sang augmenti ja que són molt rics en clorofil·la i aquesta té una estructura mol·lecular molt similar a la de la sang.

Alguns exemples en són els brots i germinats, vegetals de fulla verda i aliments com el germinat de blat, i les microalgues espirulina i clorel·la.

Fruits i llavors superaliments:

Aquests superaliments són famosos perquè contenen molts antioxidants, que s’encarreguen de combatre els radicals lliures responsables del deteriorament de les cèl·lules i, per tant, de l’envelliment de l’organisme. 

Quan el cos té uns nivells elevats de radicals lliures, el sistema immunològic es debilita i comencen a aparèixer malalties, per aixó hem de consumir molts fruits secs i llavors.

Alguns exemples són: 

El cacau cru: És l’aliment amb una concentració d’antioxidants més elevada del planeta.

Les baies de Goji, el camu-camu i l’açaí: Són fruits molt rics en antioxidants, sobretot en vitamina C.

baies de Goji

El coco: És un dels aliments amb més electròlits de la natura. Els electròlits són sals ionitzades a les cèl·lules que transporten l’energia dins el cos (actua com les begudes energètiques).

Les llavors de cànem, de lli i de chía: Són riques en àcids grassos essencials omega-3 i omega-6.

Chía

La maca: És una arrel originaria del Perú que es fa servir com a complement energètic, ja que aporta força i resistència.

El baobab: És originari de Sud-àfrica i és molt ric en fibra soluble, potassi, magnesi i calci.