Els aliments transgènics

Per començar a fer una petita introducció podem analitzar la definició d'aliment transgènic:

"Un aliment transgènic és aquell aliment obtingut d'espècies a les quals s'ha afegit de manera artificial gens que no els són propis mitjançant tècniques de biotecnologia i enginyeria genètica. Amb aquestes tècniques s'aconsegueixen aliments amb qualitats particulars."

Per tant, podem interpretar que tots aquells aliments transgènics no tindran el seu gen en l'estat natural, si no que haurà estat modificat amb tècniques que com bé diuen, són la biotecnologia i la enginyeria genètica, afegint-hi el gen d'un altre ésser viu que li aportarà característiques favorables a l'aliment modificat.

Hem de saber distingir entre transgènic i organisme modificat genèticament.
Un transgènic ha rebut el gen d'un altre organisme; mentre que un organisme modificat genèticament simplement ha estat, tal com diu els seu nom, genèticament modificat però sense incloure la obtenció de cap gen d'un altre organisme.

Una mica d'història:

• Els primer transgènics van tenir lloc l'any 1973, i es va crear el primer bacteri recombinat amb un gen de salmonella.
• A continuació el Congrés d'Asilomar va recomanar un protocol de vigilància governamental fins estar del tot segurs que aquesta nova tecnologia no ens afectava a nosaltres.
• El 1978 la primera companyia privada en utilitzar la tecnologia d'ADN recombinat va anunciar la creació d'un bacteri que produïa insulina humana.

Els aliments transgènics a Europa:

A la UE s'ha prohibit l'ús de transgènics per alimentació; tot i així, alguns països utilitzen aquests transgènics per alimentar el bestiar, com per exemple porcs o vaques.

Ens podríem preguntar que ens eviten aquestes mesures de seguretat, si quan ens mengem la carn de la vaca, aquesta conté gens d'una altra espècie ja que l'animal ha menjat pinsos transgènics. Doncs bé, sembla que la UE no contempla aquesta opinió.

Exemple: Blat de moro: Es cultiva blat de moro transgènic a la República Txeca, Eslovàquia, Romania, Portugal i Espanya. Serveix per fer pinsos pel bestiar.

No obstant, la UE ha acceptat vendre productes transgènics al supermercat, això sí, ha de tenir menys d'un 0'9% de organisme transgènic i ha d'estar etiquetat indicant el tipus d'aliment que és amb les sigles OGM.

Exemples a Espanya: la xocolata, les patates fregides, la margarina i alguns plats preparats.

Encara no sabem els efectes que poden tenir els aliments transgènics a la nostra salut, ja que no ha passat un període suficientment llarg de temps per poder veure els resultats d'aquesta nova forma d'alimentació. Així que no fa falta que ens posem molt escrupolosos pensant en el que mengem o no mengem, ja que a Europa esta molt més controlat l'ús de transgènics que a la resta del món, però també podria recomanar que hem de intentar no abusar d'aquests aliments modificats genèticament ja que en un futur, ens podríem trobar que ens han perjudicat la salut o els mateixos gens humans.